DIA DE LA POESIA EN CATALÀ

PREC

Per tal de conquerir la mar

t`oferisc amor meu

l`estima.

Com onada viatjera

per un pèlag conegut desafiant la tempesta

Et convide a destriar

els secrets de l`aigua blava,

tèrbola

i de vegades

corprenedora.

On jeu la recerca vital

el joc perpètuu,

la marea constant

que vessa

els marges.

trovem-la

dormint el somni

de les copinyes,

un somni escorredís,

voluptuos

on de vegades

s´escora la nau.

Trovem-la

acaronant l´efimer estri

de la sorpresa.

Per tal de conquerir l´estima

t´oferisc amor meu

la mar.

Com una vella savia

lliure al seu indret

ón tan sols la lluna

pacta amb ella

les marees.

Com un recer immens

humit

recòndit,

on poder esbrinar

quasi tots

els misteris.

Trovem-nos

molt a prop de l´inici

de tota coneixença

on es barregen

tots els dubtes

tota la bellesa

Trovem-nos

per sempre

a la marea constant

que continua vessant

tots els marges

SER A PROP DE LA MAR

Ser a prop de la mar

es acaronar l´incert

acceptar tots els vents

i salpar sense cap rumb.

Les ones

caragolen l´existència de l´aigua,

una altra manera de fluir,

un barroquisme atàvic

ens invaeix.

L´essència del goig

es una emprenta inesgotable,

la passió esdevé

cenit de l´emoció

i de vegades

incertessa.

Ser a prop de la mar

tal vegada no siga el millor,

ni molt menys

alló mes sezill.

Es tan sols una opció

gairebé un destí.

Els que son ben a prop de la mar

saben de tempestes

i nits màgiques,

de focs fatus

i de somnis.

LA PARAULA

La paraula camina

per senders deslligats

d´una realitat

de vegades dissortada.

Fa el seu viatge,

ones endins,

esbrinant la maror,

cercant l´orige

d´aquest moviment.

Es el part de les idees

darrer racó del pelegrí.

Sempre que els vents

fan crestejar l´onada

la paraula es al bell mig,

esdevenint poesia per atzar

Va fent camí

lliurant la seua batalla

amb el crepuscle,

minvant les forces

desfent-se.

Per tornar

sempre que el vent

faça crestejar

qualsevol onada.

Siga així

per sempre.

ALBIRAR

El camí ja no es de tornada

no pot ser-ho mai més,

de cop un dia

tal vegada pesarós te´n adones.

Tanmateix,

recordes quan els dies s´enfilaven

gairebé per màgia

en un fil de llum

on l´ordit

mai no esdevenia tristesa.

No hi ha retorn

els dies s´enredren al llenç

alguns d´ells fan nusos

i no queden filaneres

per desfer-los.

Al teixit romanen tots els fils

sense poder destriar-los.

Només un jeu:

primera lliçó de tenebres.

El camí mai no ha estat de tornada

y “ per sempre”

mai no ha segut tan cert..